Benvinguts‎ > ‎Les novetats‎ > ‎

Crònica de la 43a Jornada Nacional

12 de maig 2014, 10:16 publicada per Pep Nogueras   [ actualitzat el 12 de maig 2014, 11:26 ]
Acollir la Paraula, viure disponibles


El diumenge 11 de maig, Capellades va acollir la 43a Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya, de la qual se n'ha fet ressò la revista digital Catalunya Religió.cat, al voltant del tema  Acollir la Paraula, viure disponibles. “En la Paraula trobem el confort per viure la quotidianitat, sabem que el Senyor mai no ens deixa, mai no es cansa de nosaltres, i ens orienta cap a la vida en Ell i per Ell fent-la disponibilitat envers els altres”, diu la presentació del document que ha servit de base per al treball dels grups al llarg del curs i del que aquesta jornada ha estat el colofó, amb diverses aportacions comarcals, la conferència de la Sra. Anna Jolonch i l’Eucaristia presidida pel bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortès.

A partir de les 10 del matí, a la Sala del Pare Tous, Mn. Adolf Pujol, consiliari dels grups de la localitat, i l’alcalde, Sr. Marcel·lí Martorell, van donar la benvinguda als participants vinguts de diversos indrets de Catalunya. A partir d’aquí, la pregària inicial va donar pas a l’assemblea anual del moviment: assumptes generals, estat de comptes, federació internacional (FIMARC),... per passar tot seguit al tema del curs. Com a testimonis del  treball fet, un representant de la diòcesi de Lleida, un de les comarques Anoia-Penedès-Garraf i una del Vallès van prendre la paraula per oferir als assistents unes pinzellades de la reflexió duta a terme en cadascun dels seus territoris. Després d’uns minuts d’esbarjo, va tenir lloc la conferència de l’Anna Jolonch, doctora en Ciències de l’Educació, vinculada, pel seu treball, al món de l’exclusió social i a l’Acció Catòlica per la seva pertinença al Moviment de Professionals Cristians. Partint de la sintonia entre moviments, estructurà la seva reflexió des dels tres punts de la Revisió de Vida: veure, jutjar i actuar.
 
 
 

En el veure,  el seu propi testimoni de vida va donar pas a la identificació amb les realitats punyents d’aquest  moment: pobreses, desvinculació, aprimament de la protecció social, transformacions familiars, situacions d’escàndol com, per exemple, els drames de la desnutrició infantil i dels desnonaments d’ancians, atur, manca de perspectives per als joves,... realitats heterogènies però que tenen en comú el sentiment subjectiu de “ser expulsat”, que demanen recuperar “el nosaltres i l’espai comú”, treballar lligams, fer atenció a la mirada i prendre consciència  de la “reciprocitat, la dependència mútua, la vulnerabilitat compartida”.
 
 
 

A l’hora de jutjar, és a dir, de confrontar aquesta realitat amb la Paraula, van ressonar  evangelis del temps pasqual, i la crida de Jesús a tornar a Galilea perquè “allà us trobaré a la vida, allà on vam experimentar per primera vegada” de manera que aquell no entendre res, encara, per part dels deixebles, “és aquest temps, també”, quan “la mirada amorosa de Jesús” torna a ser essencial: en el reconeixement de Maria Magdalena, en el camí d’Emaús, en la crida a Tomàs per la seva incredulitat, en la crida constant a alliberar-nos de la “moral de la derrota” com diu el papa Francesc. La relació amb l’altre és el lloc privilegiat de trobada amb Crist i som cridats pel Jesús de l’Evangeli a aquesta trobada.
 
 
 

Finalment, en relació a l'actuar,  entre d’altres actituds va fer incidència en la que ja havia apuntat abans: el canvi de mirada, perquè la mirada pot ajudar a fer créixer o pot aturar o apartar. I la pròpia conversió passa per “deixar-nos mirar”, també. Una conversió que empeny a obrir camins al Regne de Déu “combatent el mal, la manca de solidesa, la manca d’amor”, perquè “no sempre saciarem, però sí que podem ajudar a recuperar la dignitat des de l’alteritat, amb la mirada que ajuda”. El seguiment de Jesús  desafia “a convertir l’aigua en vi, tot i que no serà a la nostra manera”, per això “estem obligats a renovar-nos, a ser sincers, a ser comunitat. La oportunitat de ser pocs ens pots fer reaprendre  ser sal i llevat”. La paradoxa de l’Evangeli és que “la nostra és una esperança crucificada, però en la vulnerabilitat hi ha la força: les Benaurances”. I la lectura d’aquest fragment evangèlic va tancar l’exposició que fou seguida d’un diàleg amb els assistents.
 
 
 

Després de dinar i de visitar el jaciment arqueològic de l’Abric Romaní, l’Eucaristia va tancar la jornada. Fou presidida pel bisbe Agustí i concelebrada per diversos preveres consiliaris. A l’homilia, en la mateixa línia, el bisbe, entre d’altres crides, va remarcar el contrast entre el Bon Pastor que “et crida pel teu nom, que et personalitza, que et diu tu ets per a mi tot el que ets” i les actituds “jo abuso, jo m’aprofito de tu, per a mi no comptes”. Aquest món de tota mena de fracassos i de mort té una porta, Jesús, per la que hem d’ajustar-nos per passar tal com ell mateix feia i ens ensenya: “com pregava, com tractava, com s’identificava amb la persona”.
 
 
 

En acabar la missa, foren llegides unes paraules del papa Francesc dedicades a l’Acció Catòlica italiana on recolza la missió en tres actituds: romandre en el Crist, anar per anunciar que Déu és Pare i que Jesucrist és qui ens ho va fer conèixer per canviar la nostra vida, i alegrar essent persones que canten a la vida, a la fe i veuen en les seves jornades, fins i tot en les més fosques, els signes de la presència del Senyor.

A continuació Mons. Agustí va lliurar als assistents exemplars de “L’alegria de l’Evangeli” i s’anuncià que el proper any la Jornada Nacional tindrà lloc en alguna localitat del bisbat de Tarragona.
 
 

El MCPCC és una de les entitats d’Església signants del document d’Adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Maribel Pou
www.mcpcc.cat
laveu@mcpcc.cat
Comments